IES. Lluís Domènech i Montaner (Canet de Mar)                                                                                         Matemàtiques 2n ESO

EXPERIMENTACIÓ DIDÀCTICA A L’AULA

2n d’ESO Ai B –  tardor 2009

Nom i cognoms del professor

Albert Herrero Izquierdo

Centre educatiu

IES Lluís Domènech i Montaner (Canet de Mar, Barcelona)

Grups en què s’ha dut l’experiència

2 grups de 2n d’ESO (2A i 2B), d’una vintena llarga d’alumnes cadascun.  D’un dels grups (2B), a part de professor de Matemàtiques, soc tutor.

Els grups-classe són menys nombrosos de l’habitual doncs, per organització del centre, en les classes de matèries instrumentals surten a grups reduïts diversos col·lectius d’alumnes: grup de reforç, alumnes amb necessitats educatives especials, alumnat nouvingut, alumnes de la USEE (Unitat de Suport a l’Educació Especial).

Als grups no hi ha problemes de conflictivitat, i l’actitud és habitualment correcta (sense entusiasmes).  Jo soc novell impartint el nivell de 2n d’ESO però, pel que em comenten d’altres companys en reunions, els grups tenen un nivell acadèmic més aviat fluix.

Objectius de l’experiència

Els objectius eren:

- motivar l’alumnat vers les Matemàtiques (objectiu principal)

- aconseguir que els coneixements estiguin millor assolits i més consolidats

- fomentar l’autonomia dels alumnes en l’aprenentatge

- propiciar la col·laboració entre companys

- propiciar una millor atenció a la diversitat, tant per baix com per dalt.

Continguts matemàtics estudiats

Els continguts han esta referents a la geometria del pla i de l’espai del 1r cicle d’ESO.  Finalment, he pogut acomplir les intencions inicials:

* fer un repàs de la geometria plana de 1r d’ESO

* consolidar els continguts de la geometria de l’espai de 2n

Condicions de l’aula d’ordinadors i forma d’ús

Hem utilitzat una aula d’ordinadors ben dotada, amb una quinzena d’ordinadors per a l’alumnat, un pel professor i equip de videoprojecció. 

Amb ambdós grups he fet 2 sessions setmanals a l’aula d’ordinadors, i una a l’aula habitual, segons la seqüència:

Durant l’experimentació, però, he pogut fer permutes d’aula amb d’altres professors, segons les necessitats

Unitats didàctiques Descartes utilitzades

1r ESO:

- Metros cuadrados y metros cúbicos

- Metros, litros, kilogramos

- Introducción a los ángulos

- Áreas de las figuras planas

2n ESO

- Elementos básicos de Geometría del Espacio

- Cuerpos geométricos elementales

- Poliedros

- Cuerpos de revolución

Recursos auxiliars

En el repàs de la geometria plana (1r ESO) he emprat, a més de les escenes Descartes:

- Paquet JClic Geoclic, i fitxes de seguiment

En el desenvolupament del tema de la geometria de l’espai (2n d’ESO) he emprat, a més de les escenes Descartes

- Plantilles per a la construcció en paper de prismes, piràmides i cossos no polièdrics

- Jocs de peces Creator per a la construcció dels políedres regulars i estudiar els diferents desenvolupaments plans del cub

- Cub d’un decímetre cúbic i d’altres políedres i cossos no polièdrics aptes per a omplir amb aigua i comprovar relacions de volum

- Alguna escena GeoGebra, pàgines web amb imatges, curiositats... de políedres i d’altres cossos no polièdrics

Descripció del desenvolupament de l'experiència

NOMBRE DE SESSIONS

El període d’experimentació ha durat 8 setmanes, del 28 d’octubre al 17 de desembre.  En total, hem fet 13 sessions a l’aula d’ordinadors i 9 sessions a l’aula habitual.

METODOLOGIA EMPRADA A L’AULA D’ORDINADORS

Els alumnes treballaven per parelles.  Hem utilitzat bàsicament pàgines Descartes sense esmenar, recolzades amb fitxes-guió pels alumnes.  També he utilitzat d’altres recursos pedagògics.

Amb les pàgines Descartes, vaig insistir molt en que havien llegir la teoria i les explicacions de les escenes, anar seguint els guions de les fitxes, i apuntant els resultats de les activitats.  També vaig posar èmfasi en que la cooperació entre parelles era un dels objectius principals.  Els vaig recordar que l’experimentació l’avaluaria, no només pels resultats, sinó també per la manera de treballar a classe, el treball en grup...

FITXES DE TREBALL

Les fitxes de treball les he elaborat jo, seguint exactament l’estructura de les unitat Descartes.  Consisteixen en petites qüestions de teoria i espais per a apuntar el resultat de les diferents escenes resoltes.

INCIDÈNCIES

Les principals incidències que he trobat que han afectat al normal desenvolupament de l’experimentació a l’aula d’ordinadors han estat de caràcter tècnic:

- procés massa pesat a l’hora d’instal·lar els programes

- problemes amb la línia d’internet

- problemes amb el videoprojector i l’ordinador del professor

- ordinadors d’alumnat que quedaven inhàbils

Per evitar situacions en què la classe quedi bloquejada, és una bona idea portar un “Plan B” en paper.

ESQUEMA DEL DIARI DE CLASSE

ANOTACIONS MÉS RELLEVANTS DEL DIARI DE CLASSE

Setmanes prèvies

Les setmanes prèvies van ser de fixació d’idees i preparació.  Això no va ser fàcil en plena ebullició de començament de curs.

El tema de l’ocupació de l’espai va ser solucionat a l’estiu, gràcies a la demanda que vaig fer a final del curs passat, i la carta que es adreçar al centre des del projecte.

La part més pesada d’aquests dies va ser, sens dubte, la instal·lació del maquinari.  El fet que els ordinadors del centre estiguessin “congelats” m’impedia a mi ser autònom en la instal·lació (ni tan sols podia practicar jo en l’ordinador del Departament perquè tampoc podia instal·lar el Java).  Vaig haver d’anar darrere el Coordinador d’Informàtica, que no donava l’abast. 

1a setmana

(en al prova inicial de la geometria de 1r) els resultats del 2n exercici van ser dolents, com era d’esperar.  També vaig constatar que els alumnes eren extraordinàriament optimistes a l’hora de valorar els seu aprenentatge (no s’adiuen gaire les seves sensacions amb la realitat). 

Abans de començar (amb els ordinadors apagats) vaig dedicar una bona estona a explicar el context en el qual fèiem l’experimentació, i les normes de funcionament.

En cop posats a la feina, les primeres sensacions quant a l’actitud de l’alumnat van ser bones.  Se’ls veia força motivats, i col·laboraven realment entre parelles.  Em va agradar, en particular, com treballava alguna parella formada per un alumne amb facilitat i un que li costa força.

Uns minuts abans d’acabar la classe, vaig donar per acabada la primera sessió a l’aula.  Vaig comprovar que els ritmes de treball eren força dispersos, però que gairebé cap parella havia arribat a la meitat de la fitxa.  Vaig veure que havia estat massa optimista quant al ritme de treball.

Llavors se’m va acudir plantejar, com a deures, que acabessin la fitxa individualment a casa.  Els vaig donar indicacions tècniques sobre com instal·lar Descartes web 2 i Java.

2a setmana

En trobar-nos la següent setmana, vaig comprovar, descoratjat, que pràcticament cap alumne (dels que ho havien intentat) havia aconseguit fer la instal•lació dels programes.  Això implicava que tota l’experimentació s’hauria de fer a l’institut, i que havia de replantejar el tema dels deures (una de les coses millors que havia aconseguit a 1r era que haguessin agafat bons hàbits quant a la feina diària a casa).

Vaig valorar que dues hores per cada fitxa era excessiu, però també vaig recordar que tothom m’havia advertit que al principi tot anava molt lent.

Per la sessió fora de l’aula d’ordinadors (dimecres) vaig preparar una prova de seguiment molt senzilla, amb la mateixa estructura que la fitxa 1.  No els vaig avisar prèviament, ja que volia comprovar si les meves percepcions i la seva sensació (quant a que treballaven més motivats) es traduïen en resultats.  He de dir que el resultat va ser descoratjonador, i vaig veure que certs alumnes tenien agudíssimes dificultats per entendre els conceptes de metre quadrat i metre cúbic.  Havien solucionat les escenes Descartes, però no els havien assumit realment.

Quan tot rutllava, em vaig dedicar a anar cridant els alumnes un per un per a revisar els deures.  Això va ser una sorpresa agradable, doncs vaig comprovar que podia dedicar uns minuts particularment a cada alumne, sense que la resta de la classe se’n ressentís (ells seguien treballant amb l’ordinador).  Penso que aquests minuts van ser molt profitosos, sobre tot amb els alumnes que tenien problemes amb la idea de superfície i volum.  Vaig agafar l’hàbit de revisar els deures individualment en totes les sessions d’ordinador.  Aquesta atenció individualitzada que es pot fer a l’aula d’ordinadors la valoro molt positivament, ja que a la classe habitual només puc fer una correcció conjunta dels deures al principi de tot.

3a setmana

Dimecres (el dia sense ordinadors) vaig fer tots els preparatius a l’hora del pati: portar els materials, aigua en un cubell...  però la classe va ser un desastre.  L’actitud de tots dos grups va se nefasta (van pujar de l’esbarjo totalment esverats, com no els havia vist mai), i vaig acabar suspenent l’experiment de l’aigua.  En un dels grups, fins i tot, vaig acabar fent una prova de càstig.

4a setmana

En la primera sessió setmanal a l’aula d’ordinadors vam començar la Unitat 4 Descartes (“Àreas de las figuras planas”).  Aquesta unitat em sembla destacable, ja que utilitza uns recursos visuals notables per a justificar les fórmules del perímetre i l’àrea.  Aquí vaig insistir molt (sobre tot als alumnes més aptes) que intentessin recordar aquestes justificacions, que és una garantia per a no oblidar les fórmules.

En general, la sessió va anar bé, però vaig poder observar que la dinàmica dels dos grups (2A i 2B) diferia lleugerament.  En general, treballava pitjor el 2B, però jo ho atribueixo, principalment, a que aquest grup tenia la sessió d’ordinador el dilluns a última hora de la tarda, mentre que el 2A la tenia a primera hora del matí de dimarts.

Quan la majoria de les parelles havien acabat, vam canviar de programa, i fam fer una sèrie d’activitats de GeoClic referides a càlcul de perímetres i àrees.  També vaig adaptar uns materials en paper de l’autor d’aquest magnífic recurs.  No va anar malament, però (com en la sessió que havia fet amb un paquet Clic de fraccions) vaig trobar que l’alumnat va amb massa presses a passar pantalles, sense reflexionar gens.

Amb aquestes experiències, sumat a algun moment d’angoixa que vaig tenir quan perdíem la línia d’internet, vaig veure la fragilitat que té l’ús de les TIC a l’aula.  Jo t’ho pots preparar molt bé, dedicant molt de temps i esforç, que el “dia de autos” el tema pot fallar per molts cantons.  Per això és molt important que les aules d’ordinadors siguin adequades, que les instal·lacions de programes i els arranjaments siguin àgils...  Un plan B per si les mosques, basat en el tradicional paper, també ajuda a sortir d’un mal tràngol.

Aprofitant aquest engrescament, vaig passar per sorpresa la 2a prova de seguiment, amb una simple còpia dels problemes de càlcul de perímetres i àrees de la prova inicial.  Devia ser perquè ho tenien molt fresc, o perquè realment havien après, però va haver una millora significativa.

5a i 6a setmana

Aquí vam haver de fer una aturada de l’experimentació a l’aula d’ordinadors.  Tenia la sensació de que el temps se’m tirava a sobre, i pràcticament no havíem tocat la matèria pròpia de la geometria de 2n.

Vaig tenir la temptació de fer-ho amb les unitats Descartes, però tenia molts dubtes i em mancava temps.  A més, estava tot el tema de la construcció en paper dels políedres i cossos no polièdrics, i vaig optar per fer unes quantes sessions a l’aula normal (vaig haver de fer algunes permutes d’aula). 

Mentiria si digués que els resultats de la prova final de geometria m’han sorprès positivament.  Tot i que penso que la prova que vaig fer era molt senzilla, i que havíem treballat prou els temes, m’he trobat altre cop amb uns exercicis força mediocres.

Cal tenir en compte, aquí, que la major part de la prova està centrada en la geometria 3D, i que encara no havíem fet l’experimentació didàctica a l’aula d’ordinadors d’aquesta part.  En realitat, el calendari m’ha traït, i la urgència de posar les notes amb el canvi de trimestre m’ha privat de veure si realment l’experiència EDA millorava els resultats.

7a setmana

Passat el mal tràngol de l’avaluació, i donat que la meva valoració de la dinàmica de l’experimentació havia estat prou positiva, vaig decidir dedicar les dues setmanes i escaig que quedaven fins a les vacances de Nadal a fer més treball a l’aula d’ordinadors.  L’objectiu era, ara, consolidar i ampliar l’aprés sobre geometria 3D.

Les impressions, en aquest punt, van ser força bones.  Per una banda, vaig concloure que sí m’agradava la dinàmica que s’havia creat a l’aula d’ordinadors (predisposició i nivell de feina, actitud, col•laboració).  D’altre costat, tot repassant, vaig tenir al sensació que l’alumnat havia après més del que havia demostrat a la prova.

Aquestes unitats Descartes són força reeixides.  A part de fer el repàs, diguem-ne, de la part més acadèmica, hi ha forces referències al món real.  A més, hi ha certs apunts que m’han servit molt per a engrescar a ampliar coneixements als alumnes amb més facilitat.  Aquests recursos, al meu parer, afavoreixen un millor tractament de la diversitat.

Per la sessió de dimecres, no disposàvem de l’aula d’ordinadors.  Amb una permuta d’aules estratègica, vaig aconseguir disposar d’una classe amb aparell de videoprojecció, i vàrem experimentar una altra forma de treballar les unitats Descartes: col•laborativament amb tot el grup.  Jo feia anar l’ordinador, però anava convidant alternativament els alumnes a que m’indiquessin què havia de fer exactament per a solucionar les escenes.  Llavors, tothom omplia la fitxa amb els mateixos resultats.  Es perdia en autonomia i interactivitat, però l’ambient col•laboratiu general que es va crear em va agradar molt.  Un altre avantatge era que m’assegurava que tothom acabava la feina.  En definitiva, penso que treballar així és una opció alternativa per quan no es disposa de l’aula d’ordinadors i sí d’aparell de videoprojecció.

8a setmana

Com he comentat abans, hagués estat molt bé fer una activitat d’avaluació per a veure què havia aportat aquest repàs de la geometria de l’espai mitjançant les unitats Descartes.  Però la realitat és que ni el temps (ni les forces) ho van permetre.

Per acabar el tema, vaig preparar una última fitxa que no es basava en unitats Descartes, sinó en construccions amb Creator i d’altres qüestions paral•leles (possibles desenvolupaments del cub, l’icosaedre truncat o pilota de futbol...).  Per fer-ho, vaig distribuir l’alumnat en grups de 4. 

Finalment, i en un ambient més distés, vaig poder fer els experiments amb aigua que tenia previstos la 3a setmana (comprovació de que 1 litre és un dm cúbic, comprovació de que 3 piràmides omplen un prisma...).  Els deures eren redactar-ho a casa.

Els últims minuts de la darrera sessió els vam dedicar a omplir l’enquesta final, i fer una mica de posada en comú de les sensacions.

Mirant les enquestes, i escoltant-los a ells, quedo parat de fins a quin punt valoren positivament l’experiència.  Jo no sé si són realistes quan opinen que han entès millor les coses, que d’aquesta manera ho recordaran millor... 

Si bé tinc dubtes sobre els resultats quant a aprenentatge, sí veig clar que l’aportació significativa d’haver fet l’experiència ha estat un canvi en positiu en la seva actitud vers les Matemàtiques.  Una de les coses que em recriminaven en l’enquesta inicial és que les meves classes eren avorrides i poc motivadores.  Durant l’experimentació didàctica a l’aula he viscut moments en què l’ambient que es respirava a classe era francament engrescador.  Crec que difícilment hagués assolit aquesta dinàmica a la classe habitual, amb la metodologia tradicional.

Els nostres alumnes viuen a un món tecnològic (potser massa), i no és desitjable que els docents ens mostrem refractaris a emprar les noves eines d’ensenyar, a fer canvis en la nostra metodologia.  Els canvis suposen esforç i inseguretats, però un cop veus la feina feta, tens la sensació de que has superat una mica les teves limitacions, i disposes de més eines per esdevenir millor ensenyant.

Dins dels sac de les intencions (tant meves, com dels alumnes) està seguir acudint a l’aula d’ordinadors.  No en la majoria de les sessions com hem fet fins ara, però sí periòdicament a fer activitats de repàs o síntesi. 

Si hagués de resumir en una frase les meves sensacions després d’acabar l’experimentació diria que m’ha suposat força feina i esforç, i els resultats no han estat una bicoca, però sí ha aportat molt en la motivació dels meus alumnes, i he descobert una nova via per on canviar l’actitud negativa de molts nois i noies vers les Matemàtiques.

Dades sobre l'avaluació

ENQUESTA INICIAL

Les dades acadèmiques dels alumnes que van participar a l’experimentació denotaven que es tractava de grups de nivell força baix (6’30 de mitjana a les Matemàtiques de 1r d’ESO, 5’06 a la nota del 1r parcial sobre nombres).  En particular destacava el col·lectiu de repetidors, amb un fracàs escolar evident.

Quant a actitud inicial vers les Matemàtiques, vaig veure que no despertaven entusiasmes, però tampoc hi havia un rebuig frontal (3’25 en una escala fins al 5).  No era la matèria preferida per pràcticament cap alumne, però sorprenentment tampoc era rebutjada de forma significativa.  En qualsevol cas, a les observacions, nombrosos alumnes em recordaven que consideraven les meves classes avorrides i poc motivadores.

El 90% dels alumnes tenia ordinador a casa, i el 85% línia d’internet.  Curiosament, només el 60% l’utilitzava habitualment per a estudiar (una mitjana de menys de mitja hora diària), mentre que el 80% l’utilitzava per a comunicar-se (més d’una hora i mitja al dia!).  Pràcticament cap alumne reconeixia dificultats per a aprendre programes informàtics.

Pel que respecta a expectatives, hi havia gairebé unanimitat que l’ordinador podia ser una bona eina per a aprendre Matemàtiques, fer-ho millor.

PROVA PRÈVIA

La prova prèvia consistia en dues parts:

- un recull dels objectius de 1r d’ESO relacionats amb la geometria (els alumnes havien de dir si, al seu parer, els havien assolit i en quina mesura)

- una sèrie d’exercicis d’examen del curs passat referits a la geometria 2D

Els resultats del 2n exercici van ser dolents, com era d’esperar (la geometria de 1r la vam fer molt a final de curs, a cuita-corrents).  També vaig constatar que els alumnes eren extraordinàriament optimistes a l’hora de valorar els seu aprenentatge (no s’adiuen gaire les seves sensacions amb la realitat).

PROVES DE SEGUIMENT

Les sensacions a l’aula d’ordinadors eren bones durant l’experimentació.  Tot i això vaig decidir fer algun exercici de seguiment (sense avisar) per veure si les sensacions es seguien amb resultats.

La 1a prova de seguiment, sobre el concepte de metre quadrat i metre cúbic em va preocupar bastant.  Vaig tenir la impressió de que els alumnes resolien les escenes Descartes, agafaven la mecànica, però no aprenien els conceptes.

La 2a prova de seguiment, feta al final de la unitat Descartes recordatori dels perímetres i les àrees de les figures planes, sí va donar bons resultats.  Va ser força significativa, dons vaig posar els mateixos problemes que en la prova inicial.  Cal tenir en compte, però, que era un tema introduït a Primària, treballat i 1r d’ESO i repassat a 2n.

PROVA FINAL DE GEOMETRIA

Tal com queda explícit a les anotacions que recuperat del meu diari de classe, la prova final que vaig fer del tema de geometria no crec que sigui gaire significativa respecte a l’experimentació didàctica.  La raó és que, per motius del calendari escolar, la vaig haver de fer un cop desenvolupat a classe el tema de la geometria 3D, però abans del repàs a l’aula d’ordinadors mitjançant les escenes Descartes.  Hagués estat interessant fer una rèplica després d’aquest repàs, però no hi va haver ocasió.

ENQUESTA FINAL I OBSERVACIONS DELS ALUMNES

En la valoració final de l’experiència per part de l’alumnat, destaca que la majoria dels ítems són extraordinàriament positius.  Els alumnes han valorat molt bé (per sobre del 4 en una escala fins al 5) l’espai i el programari.  Sí hi ha hagut algunes queixes puntuals sobre el funcionament dels ordinadors dels alumnes en algun moment.  Per sort, sobraven ordinadors a l’aula d’informàtica, i el problema es solucionava canviant de lloc alguna parella.

Els alumnes són més autocrítics (en una franja que va del 3 al 4) en valorar la seva actitud a l’aula (tot i que jo penso que ha estat prou bona).  Respecte a la manera de treballar, reconeixen que no sempre es llegien tots els enunciats.

També destaca com a dada negativa (no arriba al 2) que no han pogut seguir a casa l’experimentació amb l’ordinador.

Valoren entusiàsticament el fet d’haver treballat a l’aula d’ordinadors i en parelles, inclús les fitxes de seguiment de les unitats i el paper del professor.

Des de la seva percepció, no és veritat que haguem anat a ritme més lent que en la classe habitual, i tenen rotundament la sensació que han entès millor els conceptes i retindran millor els coneixements. 

Per tant, valoren de forma molt positiva l’experimentació i gairebé hi ha unanimitat a l’hora de manifestar el seu desig de que continuï.

El professor pensa que cal relativitzar, i no és tan optimista.  No té tan clars aquests extrems en quant a la millora dels aprenentatges.  Pensa que potser les opinions dels alumnes poden estar esbiaixades perquè es deixen portar per l’atracció que té, per a ells, anar a l’aula d’ordinadors enfront de fer classe a l’espai habitual.

Sí vol destacar, però la dada de que, en general, l’alumnat està força d’acord en que l’experiència ha millorat la seva actitud vers les Matemàtiques (una mitjana de 3’75 en una escala fins al 5).  Per a mi, és la dada més positiva de l’experimentació.

Valoració personal del professor

Consecució dels objectius

L’objectiu principal era motivar l’alumnat vers les Matemàtiques.  És en aquest sentit que penso que l’experimentació ha estat més enriquidora.

Abans de començar el projecte, l’alumnat no em tenia mal valorat com a professor, però hi havia queixes quant a la dinàmica de les meves classes (“avorrides i poc engrescadores”).   L’enquesta inicial no ho denota, però jo sí notava un cert rebuig cap a les Matemàtiques en bona part de l’alumnat.

A mesura que avançava l’experimentació a l’aula d’ordinadors he vist un canvi d’actitud en els alumnes.  La dinàmica de les classes era força positiva, i bona part dels nois i les noies estaven força motivats.  Ja no veien la classe de Matemàtiques com un os que s’havien d’empassar...

Definitivament, els recursos TIC aporten molt en la motivació de l’alumnat, i els professors hauríem de fer l’esforç d’assimilar-los i incorporar-los a les nostres classes amb normalitat.  Tard o d’hora haurem d’assumir l’esforç que suposa adaptar-nos a aquesta metodologia.

El fet de treballar per parelles, i segons els seus ritmes també ha fet aportacions en dos dels objectius de l’experimentació: fomentar l’autonomia dels alumnes i propiciar la col·laboració entre companys.  M’ha agradat, especialment, com algun dels alumnes amb bones aptituds per les Matemàtiques escollia de parella un altre al que li costen, i cooperaven.

També he notat que la nova manera de treballar em permetia fer una millor atenció a la diversitat.  Atenia millor la diversitat a la baixa, perquè podia estar més pendent de les parelles amb més dificultats i, tal com he explicat, he pogut fer un seguiment personalitzat de la feina i dels deures (cosa molt complicada a l’aula normal).  Però també he pogut atendre millor els alumnes més avançats, convidant-los a buscar informació i aprofundir en alguns aspectes d’interès (justificacions teòriques de les fórmules, aplicacions pràctiques...).

No tinc les idees tan clares quant a l’objectiu d’aconseguir que els coneixements estiguin millor assolits i més consolidats.  Les idees que tenia a priori, eren que l’alumnat treballava lleugerament més lent, però que els coneixements adquirits eren més profundament assentats.  Jo, després de fer la 1a prova de seguiment, vaig constatar que, per alguns alumnes, haver fet les escenes Descartes tampoc no és cap garantia de que han après.

Sí tinc algun element que denota una lleugera millora em l’aprenentatge, com la 2a prova de seguiment.  També tinc present que els alumnes no demostren realment el que saben en els exàmens.  Però la sensació d’insatisfacció (probablement congènita en els docents), de que bona part dels alumnes no acaben d’aprendre, roman.

Probablement només són impressions, que també caldria relativitzar.  Es tracta tan sols d’una 1a experiència, i he pogut pagar la manca d’experiència.  També accepto que he estat massa pretensiós en voler abastar massa unitats en un període de temps reduït. 

Tot plegat, la conclusió que trec és que les unitats Descartes, així com altres recursos TIC, són unes eines magnífiques per a motivar els alumnes.  L’alumnat s’engresca, i veu les Matemàtiques d’una altra manera.  Alhora, es crea un ambient maco a l’aula d’ordinadors, basat en la col·laboració.  Però no em sembla que cap recurs TIC serà suficient per a que l’alumnat aprengui de forma totalment autònoma els continguts.  És en aquest sentit que veig les unitats Descartes més útils per a fer un repàs, una síntesi, que no pas per a desenvolupar els temes.  Segons la meva opinió, els ensenyants ens hem d’adaptar a les noves circumstàncies, i hem de farcir les nostres classes amb recursos útils i motivadors.  Però mai l’ordinador substituirà la tasca del professor.

Influència dels materials del curs en el desenvolupament de l'experimentació

A l’hora de fer l’experimentació m’he basat, sobre tot, en les unitats Descartes creades per l’Eduardo Barbero Corral.  Penso que són uns materials magnífics, i s’han ajustat força al que buscava.  També penso que he escollit un tema, la geometria, força adient per a l’ús d’aquest tipus de recursos.

Propostes metodològiques per a l'ús dels materials del projecte Descartes.

Tal com apunto en les anotacions del diari de classe i en la valoració de l’enquesta final, valoro negativament les dificultats que hi ha per a que l’alumnat segueixi a casa l’experimentació amb l’ordinador.  Els alumnes que ho intenten troben problemes a l’hora d’instal·lar el programari.  Això agreuja la problemàtica dels diferents ritmes a l’hora de fer les activitats, i impedeix plantejar feina per a casa relacionada amb les unitats Descartes.

També he esmentat que, si no es disposa de l’aula d’ordinadors però sí una classe amb videoprojector, la resolució conjunta d’escenes Descartes és una bona opció.

Conclusions i perspectives de futur

La intenció és seguir anant a l’aula d’ordinadors amb els meus alumnes de 2n d’ESO, no amb tanta freqüència com hem fet en l’experimentació del projecte, però sí de tant en tant.  Cal aprofitar la bona predisposició i motivació davant l’experiència que m’han donat a entendre els meus alumnes.  Així, crec que miraré de reservar l’aula d’ordinadors un cop a la setmana el 2n quadrimestre.  Tinc la sensació que el bloc de continguts que afrontarem ara (introducció a l’àlgebra) es presta menys a l’ús d’aquests recursos.

Segurament, també m’animaré a anar puntualment a l’aula d’ordinadors amb els altres nivells que imparteixo enguany (3r d’ESO i 2n de Batxillerat).

Valoro molt positivament haver fet el curs EDA.  M’ha suposat esforç, però penso que ha estat molt profitós i m’ha donat l’impuls definitiu que necessitava a l’hora d’incorporar les TIC en les meves classes.