2º E.S.O C-D 
(Atenció a la Diversitat).
curs 2008-09 Prof.Josep A.Pons

ÍNDEX

CARACTERÍSTIQUES DEL GRUP

OBJECTIUS DE L´EXPERIÈNCIA

CONTINGUTS ESTUDIATS

TEMPORALITZACIÓ

RECURSOS MATERIALS

ACCÉS A LA U.DIDÀCTICA

DESCRIPCIÓ GENERAL EXPERIÈNCIA.

INSTRUMENTS  D´AVALUACIÓ

VALORACIÓ FINAL




..

 INFORME FINAL
JOSEP  ANTONI PONS GASCO

IES CAMPCLAR (TARRAGONA)


CARACTERÍSTIQUES DEL GRUP

El alumnes  elegits per a portar a terme el projecte d´experimentació a l´aula són els del grup C-D d´atenció a la diversitat del segon curs de l´ESO de l´IES CAMPCLAR de Tarragona corresponent al curs 2008-09. Es tracta d´un total de 15 alumnes asignats al grup de diversitat precisament per presentar actituds i aptituds envers les matemàtiques molt diverses amb relació al grup-classe ordinari, requerint d´una major adequació dels ritmes d´aprenentatge a les seues caracterítisques individuals. Dintre del mateix grup de diversitat ens trobem així mateix,  amb una tipologia àmplia d´actituds i aptituds; hi ha alumnes motivats front a altres  que no saben estar a l´aula,  hi ha diferències amb el nivell dels aprenentatges previs, hi ha alumnes intuïtius amb certa capacitat d´abstracció, alumnes lents, alumnes més ràpids, alumnes amb rendiment molt baix però treballadors, alumnes desmotivats, etc. En resum diversitat dintre de la diversitat, amb diferències significatives pel que fa als estils i ritmes d´aprenentatge, experiència escolar, capacitats e interessos. A tall d´exemple, el nombre d´aprovats durant el primer trimestre d´aquest curs no ha superat  el 47% i només un 26% dels alumnes podriem considerar que té un rendiment normal i amb suficient motivació  dintre  del nivell representatitu  del  grup-classe; hi ha un altre 26%  que tenen un rendiment baix amb poca motivació; un 20% d´alumnes molt treballadors però amb un nivell d´aprenentatges previs insuficient, un 14% d´alumnes sense cap o nul·la motivació que fins ara no ha mostrat cap tipus de rendiment, i la resta es tracta d´alumnes amb nivell baix que treballen de manera discontínua.

OBJECTIUS DE L´EXPERIÈNCIA

Tenint en compte el que s´ha exposat a l´apartat anterior, i les característiques concretes del grup-classe on es portarà a terme l´experimentació amb aquests materials, on la diversitat dintre de la diversitat és la característica més important, l´objectiu principal és respondre a la diversitat del grup-classe amb la diversificació dels materials i recursos per a ensenyar matemàtiques amb la finalitat d´evitar que el desànim ens immobilitze a tots: als professor i als alumnes.

CONTINGUTS  ESTUDIATS

L´elecció dels continguts matemàtics  que es treballaran durant l´experimentació a l´aula ha estat condicionada per la programació didàctica inicialment prevista per al grup de diversitat de 2º d´ESO. Així durant el període previst per a desenvolupar aquestes experiències fonamentalment  amb les Unitats Didàctiques del projecte Descartes, tot i que es podran complementar amb altres recursos disponibles a internet, la meua programació té previst impartir els continguts curriculars corresponents a la introducció a l´Algebra i la resolució d´equacions de primer grau. D´acord amb la referida programació els continguts a tractar seran els següents:

  1. Expressions algebraiques: Concepte i elements.
  2. Traducció de frases al llenguatge algebraic.
  3. Traducció al llenguatge ordinari d´expressions algebraiques.
  4. Valor numèric d´una expressió algebraica.
  5. Classes d´expressions algebraiques.
  6. Operacions amb expressions algebraiques.
  7. Identitats: concepte i comprovació d´exemples amb nombres enters i racionals.
  8. Equacions de primer grau amb una incògnita.
  9. Problemes d´equacions de primer grau amb una incògnita.
TEMPORALITZACIÓ

La previsió inicial és començar l´experimentació el proper mes de febrer i portar-la a terme fins a finals dels mes de març. Això suposa un total de 24 sessions de les quals 16 es realitzaran  amb ordinadors a l´aula d´informàtica i les altres 8 es faran a l´aula normal. Em de tenir en compte que  només tenim 3 hores a la setmana de matemàtiques i d´aquestes només dues hores amb disponibilitat d´aula d´ínformàtica. Finalment si els resultats de l´experiència són satisfactoris i milloren els resultats acadèmics aquesta metodologia continuarà fins a final de curs amb les unitats didàctiques restants, si no hi ha problemes amb la disponibilitat de les aules d´informàtica.    

              .                                          RECURSOS MATERIALS

 Aula mòbil amb 15 ordinadors portàtils amb tot el programari necessari per a connectar-se a internet a través de la red wifi amb que compta el centre. Aquesta aula consisteix en  una mena d´armari amb rodes que conté  tots els esmentats ordinadors que poden ser transportats amb relativa comoditat a l´aula ordinària,convertint-la d´aquesta manera en un aula informàtica més.



Els 15 ordinadors són del mateix model de la marca compaq, tenen les  mateixes característiques tècniques, la mateixa configuració, i el mateix tipus de programari: windows xp, office, explorer, firefox, etc… A tall d´exemple seguidament podem veure la imatge en pantalla de la configuració d´un d´ells que és la mateixa que  la resta:

 Cada ordinador té una codificació individual  que hi figura a la part exterior de la pantalla per a poder-los identificar, d´aquesta manera es podran assignar sempre als mateixos alumnes a fi de controlar el seu bon ús i conservació.


Per últim, cal destacar així mateix,  que estan connectats en xarxa i a més a més de comptar amb un programari que impedeix que els alumnes puguen canviar la seua configuració predeterminada, compten amb un programari específic que permet al professor des del seu portàtil controlar o veure en tot moment  les pantalles de la resta d´ordinadors; al mateix temps, els alumnes des de cada portàtil poden veure  simultàniament la pantalla de l´ordinador del professor de manera que pot funcionar com a videoprojector  simultàni per a tots els alumnes, essent el professor qui administra en tot moment per mitjà de finestres les vistes disponibles i l´accessibilitat de cadascun dels ordinadors.  Tots els ordinadors lògicament tenen tecnología wifi i  diversos ports usb la qual cosa ens permetrà que si per alguna circumstància, en alguna de les sessions,  no funciona l´internet o la pròpia comunicació entre els portàtils, puguem gravar directament a través d´un “pendrive” les unitats didàctiques que s´estiguen treballant.

DESCRIPCIÓ GENERAL EXPERIÈNCIA

Vam començar l´experimentació a l´aula l´11 de febrer de 2009,dimecres, a l´aula de tecnologia tal i com ho havia planificat.  Van faltar dos alumnes, l´Edgar i el Felipe,  cosa que no era cap novetat perquè fins aleshores ja venien faltan habitualment ; comportament que han reiterat  posteriorment, donat que fins ara ja porten acumulat uns percentatges de faltes del 59% i del 33% respectivament. La meua intenció en aquesta primera sessió no era començar a treballar directament amb l´unitat didàctica sinó només que els alumnes es familiaritzaren amb l´entorn de treball del moodle de l´institut, el sistema de treball i control típic del moodle, l´ubicació concreta de l´unitat didàctica, i la realització a través de l´ordinador de l´enquesta inicial de l´experimentació. Amb aquesta idea vaig preparar  una activitat inicial per escrit, que vaig repartir a cada alumne en la qual tenien amb el màxim detall totes les instruccions  de la feina  que havien de fer en aquesta primera sessió : donar-se d´alta com a usuari del moodle de l´institut, accedir a l´ubicació de l´unitat didàctica, omplir individualment l´enquesta inicial  enviar-la en un fitxer adjunt al meu correu electrònic.  El resultat va ser que només 2 alumnes van ser capaços d´acabar la feina proposada. Els altres tot i que sí que van aconseguir localitzar la ubicació de la unitat didàctica,  la majoria no van ser capaços de completar l´alta com a usuaris del moodle i molt menys omplir l´enquesta i enviar-me-la per correu electrònic. D´aquest grup el comentari més habitual era que tenien  messenger  però no tenien correu electrònic, ni l´havien fet servir mai per enviar cap cosa. Evidentment la primera errada va ser sobreestimar els coneixements informàtics dels meus alumnes. També va haver-hi problemes amb alguns alumnes que tot i tenir les instruccions sobre el paper amb l´adreça que havien d´escriure al navegador van tenir molts problemes per accedir-hi, simplement perquè l´escrivien continuament malament i a la primera errada el comentari era que allò no funcionava. Finalment vaig haver de anar un per un a teclejar l´adreça correcta amb la qual es va perdre un temps significatiu. També hi ha havia alguns que tot i tenir les instruccions al davant la  seua pregunta preferida era : "¿Qué hay que hacer profe ?". Però el comportament general del grup va ser bó i en aquesta primera sessió no va haver-hi cap problema tècnic amb els ordinadors portàtils encara que cal tenir en compte  que aquest dia no havien estat utilitzats a la classe anterior.

En les sessions immediatament posteriors vaig decidir que els alumnes accediren  a l´unitat didàctica penjada al moodle com a convidats, perquè molts d´ells no havien estat capaços de donar-se d´alta com a usuaris, i els que ho havien fet, ara no recordaven la contrassenya que havien gravat. Així és que vaig decidir que accediren com a usuaris no registrats i fer-ne el seguiment a través de notes bàsicament d´actitud que registrava en cada sessió tal i com ho feia a les classes ordinàries.  En cada sessió sempre faltaven dos o tres alumnes i els problemes de comprensió i falta d´atenció que ja es donaven  a la classe normal es repetien sistemàticament a la classe  de l´experimentació .  En cada sessió a banda de les instruccions que tenien a la pròpia pantalla de l´ordinador tenien un full de treball adjunt on se’ls explicava el que havien de fer ( a tall d´exemple, mireu l´activitat 5 ) però ells continuaven amb la pregunta preferida : "¿Qué hay que hacer profe ?" Els problemes que ja tenien habitualment a l´aula amb el llibre de text es reproduien però ara amb l´ordinador.  A les diferents escenes del programa el que feien era simplement fer clic a les fletxes, allà on hi havia una fletxa feien clic, però sense lleguir en cap moment les instruccions. El problema central es que no llegien res, cap tipus d´ennunciat, ni seguien cap tipus d´instrucció ni a l´ordinador ni escrita sobre paper.  Finalment vaig pensar  que  tal vegada convertint-los una mica en protagonistes en primera persona  de l´unitat didàctica despertaria el seu interés i es preocuparien de llegir les instruccions i els enunciats. Així es que vaig personalitzar la unitat didàctica incloent els seus noms convertin-los d´aquesta manera en protagonistes. Això va despertar el seu interés almenys durant algunes sessions, donat que els seus noms els vaig anar incorporant progressivament en cada sessió. Alguns fins i tot preguntaven quan apareixerien ells a la unitat didàctica. Particularment graciós va ser el cas del " Zacarias" que no portava mai  les ulleres encara que tothom li ho recordava diàriament. Vaig decidir també recordar-li ho també a la unitat didàctica penjada, ara les porta, i a més a més,  sap resoldre les equacions de primer grau i li agrada molt la unitat didàctica.  Peró els problemes de comprensió d´allò que llegien continuaven  i em reclamaven de manera quasi impulsiva continuament la qual cosa em suposava certa angoixa. A més a més me n´adonava que alguns d´ells es connectaven al messenger desinteressant-se absolutament de la unitat didàctica i del treball que s´estava fent. Evidentment ho vaig tallar radicalment i vaig decidir treballar en local durant algunes sessions, sense connectar-nos a la xarxa, per tal d´evitar incidents. De tota manera els alumnes que tenien aquest comportament eren els mateixos que habitualment a l´aula  ordinària no portaven el llibre, ni bolígraf, ni la feina feta, i que presentaven problemes conductuals, comportament que a l´aula d´experimentació es repetia mimèticament.  Amb aquests alumnes, 5 de 15, un 33% de la classe, l´experimentació amb els ordinadors no ha millorat el seu comportament a l´aula ni el seu nivell de coneixements. Les sessions amb l´ordinador han acabat interessant només a 7 dels 15 alumnes del grup, un 46%, donat que han hagut 2 absentistes habituals. 
El cert és que a mesura que passaven les sessions el grau d´autonomia dels alumnes era més gran i els resultats milloraven sensiblement, almenys pel que fa als alumnes interessats.
L´interés i els resultats van millorar de manera significativa quan van arribar a aquelles escenes en què el sistema o programa avaluava amb una nota l´activitat realitzada per l´alumne i determinava si l´havia superada o no.

 Des del punt de vista tècnic han hagut alguns problemes, sobre tot en les sessions del dimecres, degut a que els ordinadors portàtiles eren utilitzats en les hores de classe immediatament anteriors a la d´experimentació. El problema principal era l´esgotament de les bateries la qual cosa m´obligava a connectar-los a la xarxa elèctrica amb els mateixos cables (doncs no disposava de cables addicionals) amb qué es connectaven dintre de l´armari metàl·lic on es guardaven els portàtils i on es recarregaven. Aquesta feina em feia perdre molt de temps durant i després de la sessió de l´experimentació perquè a l´armari metàl·lic on es guarden els ordinadors i que fa d´aula mòbil, l´espai està tan minimitzat que la tasca de guardar, traure, connectar i desconnectar els cables als 15 endolls( un per cada portàtil)  resulta força incòmoda i feixuga fins al punt que només per això si repetirà l´experiència ho faria amb ordinadors normals a una aula normal d´informàtica. En acabar la sessió la feina de guardar els ordinadors i connectar-los als endolls corresponents  dintre de l´armari metàl·lic en suposava més de 15 minuts. En un moment determinat vaig intentar que els mateixos alumnes realitzaren aquesta tasca, però vaig desistir, perquè allò era un desgavell. Els ordinadors van numerats i cada ordinador ha d´anar guardat dintre de l´armari al seu lloc corresponent en una possició vertical concreta per tal d´evitar que es ratllen,després s´ha de connectar a l´endoll corresponent perquè es carregue la bateria, i finalment s´ha de tancar amb clau cadascun dels justets calaixos on van ubicats..  Quan vaig intentar que ho feren els alumnes, va ser un desastre, col·locaven els ordinadors al lloc que no tocava, en la posició inadequada, i a més a més sense connectar-los a la xarxa elèctrica. Finalment vaig decidir fer-ho jo mateix encara que en suposava perdre molt de temps traient i guardant els portàtils. A les sessions dels dimecres no podia anar abans de començar la classe per tal de preparar-ho abans de que arribessin els alumnes perquè a l´hora anterior s´estaven utilitzant els ordinadors a la mateixa aula. Peró en les sessions del dijous com que a l´hora anterior no s´utilitzanven els portàtils i la classe de tecnologia estava buida podia anar 20 minuts abans i preparar-ho tot perquè quan els alumnes vingueren estiguera tot preparat i no perdre temps. El problema era que en aquesta sessió dels dijous, l´experimentació es feia a la classe de tecnologia de la planta baixa i els ordinadors estaven al primer pis, amb la qual cosa havia d´utilitzar l´ascensor baixar a la planta baixa travessar tota la planta per arribar finalment a l´aula de tecnologia. Tot això em suposava perdre molt de temps.  La conclusió final des del punt de vista tècnic és que tot ha d´estar minuciosament preparat per tal d´evitar imprevistos. Els alumnes no tenen paciència i davant del primer problema, que moltes vegades  produeixen ells mateixos bloquejan els ordinadors sense adonar-se´n, reaccionen amb un excés de nerviosisme i ansietat que en moltes ocasions acaba contagiant-te. De tota manera es tracta d´un grup d´atenció a la diversitat, i al final aquesta característica acaba també reflectint-se en el seu comportament davant de l´ordinador. Necessiten i demanen continuament atenció individualitzada, immediata e inajornable davant de qualsevol problema i tenen importants problemes de comprensió dels enunciats de les activitats tant a l´ordinador com al llibre de text.

INSTRUMENTS D´AVALUACIÓ

  1. Enquestes inicials als alumnes. (no disponible per  pèrdua involuntària de la informació)
  2. Full de càlcul de seguiment diari de l´actitud i assistència a classe.
  3. Enquestes finals als alumnes.
VALORACIÓ PERSONAL
   
La valoració personal de l´experiència a l´aula amb les unitats didàctiques del Descartes  és positiva perquè en general a augmentat la motivació dels alumnes i ha  millorat el clima de treball de l´aula ordinària. Però el grau de consecució dels objectius didàctics no ha millorat significativament respecte als resultats obtinguts amb el treball a l´aula ordinària. El nivell d´aprenentatge no ha millorat de manera significativa. Això m´ha produït un grau de satisfacció personal baix, en part també, perquè em vaig crear massa expectatives tenint en compte que es tractava d´un grup divers dintre de la diversitat.  Tot i que vaig realitzar una adaptació parcial de les unitats didàctiques emprades, finalment considere que aquesta no ha estat suficient. Aquests alumnes necessiten una major adaptació de les unitats didàctiques i això suposa major dedicació.

Pel que fa a la utilitat dels materials del projecte Descartes com a mitjà didàctic és molt bona, al tractar-se de materials absolutament oberts, estalvien una bona part del treball d´adaptació particular al grup., tot i que aquesta s´ha de fer.

Finalment, he aprés que l´aspecte tècnic es fonamental, la planificació i la previsió de posibles problemes tècnics és primordial, donat que els alumnes no tenen la suficient paciència quan sorgeixen els problemes. i això crea una situació  de cert nivell d´estres.  

Per acabar, dir que tot i que la realització del curs m´ha provocat prou feina, més de la que pensava en un principi, també m´ha servit per aprendre molt a nivell tècnic sobre la creació i adaptació de materials didàctics, la qual cosa em servirà per a futurs cursos, en els quals segurament utilitzaré unitats didàctiques del projecte Descartes.



             

Licencia de Creative Commons
Lo