|
INFORME FINAL | ||||||||||
JOSEP ANTONI PONS GASCO | |||||||||||
IES CAMPCLAR (TARRAGONA) El alumnes elegits per a portar a terme el projecte d´experimentació a l´aula són els del grup C-D d´atenció a la diversitat del segon curs de l´ESO de l´IES CAMPCLAR de Tarragona corresponent al curs 2008-09. Es tracta d´un total de 15 alumnes asignats al grup de diversitat precisament per presentar actituds i aptituds envers les matemàtiques molt diverses amb relació al grup-classe ordinari, requerint d´una major adequació dels ritmes d´aprenentatge a les seues caracterítisques individuals. Dintre del mateix grup de diversitat ens trobem així mateix, amb una tipologia àmplia d´actituds i aptituds; hi ha alumnes motivats front a altres que no saben estar a l´aula, hi ha diferències amb el nivell dels aprenentatges previs, hi ha alumnes intuïtius amb certa capacitat d´abstracció, alumnes lents, alumnes més ràpids, alumnes amb rendiment molt baix però treballadors, alumnes desmotivats, etc. En resum diversitat dintre de la diversitat, amb diferències significatives pel que fa als estils i ritmes d´aprenentatge, experiència escolar, capacitats e interessos. A tall d´exemple, el nombre d´aprovats durant el primer trimestre d´aquest curs no ha superat el 47% i només un 26% dels alumnes podriem considerar que té un rendiment normal i amb suficient motivació dintre del nivell representatitu del grup-classe; hi ha un altre 26% que tenen un rendiment baix amb poca motivació; un 20% d´alumnes molt treballadors però amb un nivell d´aprenentatges previs insuficient, un 14% d´alumnes sense cap o nul·la motivació que fins ara no ha mostrat cap tipus de rendiment, i la resta es tracta d´alumnes amb nivell baix que treballen de manera discontínua. Tenint en compte el que s´ha exposat a l´apartat anterior, i les característiques concretes del grup-classe on es portarà a terme l´experimentació amb aquests materials, on la diversitat dintre de la diversitat és la característica més important, l´objectiu principal és respondre a la diversitat del grup-classe amb la diversificació dels materials i recursos per a ensenyar matemàtiques amb la finalitat d´evitar que el desànim ens immobilitze a tots: als professor i als alumnes. L´elecció dels continguts matemàtics que es treballaran durant l´experimentació a l´aula ha estat condicionada per la programació didàctica inicialment prevista per al grup de diversitat de 2º d´ESO. Així durant el període previst per a desenvolupar aquestes experiències fonamentalment amb les Unitats Didàctiques del projecte Descartes, tot i que es podran complementar amb altres recursos disponibles a internet, la meua programació té previst impartir els continguts curriculars corresponents a la introducció a l´Algebra i la resolució d´equacions de primer grau. D´acord amb la referida programació els continguts a tractar seran els següents:
La
previsió inicial és començar
l´experimentació el
proper mes de febrer i portar-la a terme fins a finals dels mes de
març. Això
suposa un total de 24 sessions de les quals 16 es realitzaran amb ordinadors a
l´aula d´informàtica i les
altres 8 es faran a l´aula normal. Em de tenir en compte que només tenim 3
hores a la setmana de
matemàtiques i d´aquestes només dues
hores amb disponibilitat d´aula
d´ínformàtica. Finalment si els
resultats de l´experiència són
satisfactoris i
milloren els resultats acadèmics aquesta metodologia
continuarà fins a final de
curs amb les unitats didàctiques restants, si no hi ha
problemes amb la
disponibilitat de les aules d´informàtica.
.
RECURSOS MATERIALS Aula
mòbil amb 15 ordinadors portàtils amb
tot el programari necessari per a
connectar-se a internet a través de la red wifi amb que
compta el centre. Aquesta
aula consisteix en
una mena d´armari amb rodes que conté tots els esmentats
ordinadors que poden ser
transportats amb relativa comoditat a l´aula
ordinària,convertint-la d´aquesta
manera en un aula informàtica més.
Per últim, cal destacar així mateix, que estan connectats en xarxa i a més a més de comptar amb un programari que impedeix que els alumnes puguen canviar la seua configuració predeterminada, compten amb un programari específic que permet al professor des del seu portàtil controlar o veure en tot moment les pantalles de la resta d´ordinadors; al mateix temps, els alumnes des de cada portàtil poden veure simultàniament la pantalla de l´ordinador del professor de manera que pot funcionar com a videoprojector simultàni per a tots els alumnes, essent el professor qui administra en tot moment per mitjà de finestres les vistes disponibles i l´accessibilitat de cadascun dels ordinadors. Tots els ordinadors lògicament tenen tecnología wifi i diversos ports usb la qual cosa ens permetrà que si per alguna circumstància, en alguna de les sessions, no funciona l´internet o la pròpia comunicació entre els portàtils, puguem gravar directament a través d´un “pendrive” les unitats didàctiques que s´estiguen treballant. Vam començar
l´experimentació a l´aula l´11
de febrer de
2009,dimecres, a l´aula de tecnologia tal i com ho havia
planificat. Van
faltar dos alumnes, l´Edgar i el
Felipe, cosa que no
era cap novetat
perquè fins aleshores ja venien faltan
habitualment ; comportament que han
reiterat posteriorment,
donat que fins
ara ja porten acumulat uns percentatges de faltes del 59% i del 33%
respectivament.
La meua intenció en aquesta primera sessió no era
començar a treballar
directament amb l´unitat didàctica sinó
només que els alumnes es
familiaritzaren amb l´entorn de treball del moodle de
l´institut, el sistema de
treball i control típic del moodle,
l´ubicació concreta de l´unitat
didàctica,
i la realització a través de
l´ordinador de l´enquesta inicial de
l´experimentació. Amb
aquesta idea vaig preparar una
activitat
inicial
per escrit, que vaig repartir a cada alumne en la
qual tenien amb el màxim detall totes les instruccions de la feina
que havien de fer en aquesta primera
sessió : donar-se d´alta com a
usuari del moodle de l´institut, accedir a
l´ubicació de l´unitat
didàctica,
omplir individualment l´enquesta inicial
enviar-la en un fitxer adjunt al meu correu
electrònic. El resultat
va ser que només 2 alumnes van ser capaços
d´acabar la feina proposada. Els
altres tot i que sí que van aconseguir localitzar la
ubicació de la unitat
didàctica, la
majoria no van ser capaços
de completar l´alta com a usuaris del moodle i molt menys
omplir l´enquesta i
enviar-me-la per correu electrònic. D´aquest grup
el comentari més habitual era
que tenien messenger
però no
tenien correu electrònic, ni l´havien fet servir
mai per enviar cap cosa.
Evidentment la primera errada va ser sobreestimar els coneixements
informàtics
dels meus alumnes. També va haver-hi problemes amb alguns
alumnes que tot i
tenir les instruccions sobre el paper amb l´adreça
que havien d´escriure al
navegador van tenir molts problemes per accedir-hi, simplement
perquè
l´escrivien continuament malament i a la primera errada el
comentari era que
allò no funcionava. Finalment vaig haver de anar un per un a
teclejar l´adreça
correcta amb la qual es va perdre un temps significatiu.
També hi ha havia
alguns que tot i tenir les instruccions al davant la
seua pregunta preferida era :
"¿Qué hay
que hacer profe ?". Però el comportament general
del grup va ser bó i en
aquesta primera sessió no va haver-hi cap problema
tècnic amb els ordinadors portàtils
encara que cal tenir en compte que
aquest dia no havien estat utilitzats a la classe anterior. En les sessions immediatament posteriors vaig
decidir que
els alumnes accediren a
l´unitat
didàctica penjada al moodle com a convidats,
perquè molts d´ells no havien
estat capaços de donar-se d´alta com a usuaris, i
els que ho havien fet, ara no
recordaven la contrassenya que havien gravat. Així
és que vaig decidir que
accediren com a usuaris no registrats i fer-ne el seguiment a
través de notes
bàsicament d´actitud que registrava en cada
sessió tal i com ho feia a les
classes ordinàries. En
cada sessió
sempre faltaven dos o tres alumnes i els problemes de
comprensió i falta
d´atenció que ja es donaven
a la classe
normal es repetien sistemàticament a la classe
de l´experimentació . En
cada
sessió a banda de les instruccions que tenien a la
pròpia pantalla de
l´ordinador tenien un full de treball adjunt on
se’ls explicava el que havien
de fer ( a tall d´exemple, mireu l´activitat
5
) però ells continuaven amb la pregunta preferida :
"¿Qué
hay que hacer profe ?" Els
problemes que ja tenien habitualment a l´aula amb el llibre
de text es
reproduien però ara amb l´ordinador. A
les diferents escenes del programa el que feien era simplement fer clic
a les
fletxes, allà on hi havia una fletxa feien clic,
però sense lleguir en cap
moment les instruccions. El problema central es que no llegien res, cap
tipus
d´ennunciat, ni seguien cap tipus
d´instrucció ni a l´ordinador ni escrita
sobre paper. Finalment
vaig pensar que
tal vegada convertint-los una mica en protagonistes
en primera persona de
l´unitat didàctica despertaria el seu
interés i es preocuparien de llegir les instruccions i els
enunciats. Així es
que vaig personalitzar la unitat didàctica incloent els seus
noms convertin-los
d´aquesta manera en protagonistes. Això va
despertar el seu interés almenys
durant algunes sessions, donat que els seus noms els vaig anar
incorporant
progressivament en cada sessió. Alguns fins i tot
preguntaven quan apareixerien
ells a la unitat didàctica. Particularment
graciós va ser el cas del " Zacarias" que no portava mai
les ulleres encara que tothom li ho recordava
diàriament. Vaig decidir
també recordar-li ho també a la unitat
didàctica penjada, ara les porta, i a
més a més, sap
resoldre les equacions de
primer grau i li agrada molt la unitat didàctica. Peró els
problemes de comprensió d´allò que
llegien continuaven i
em reclamaven de
manera quasi impulsiva continuament la qual cosa em suposava certa
angoixa. A
més a més me n´adonava que alguns
d´ells es connectaven al messenger
desinteressant-se absolutament de la unitat didàctica i del
treball que
s´estava fent. Evidentment ho vaig tallar radicalment i vaig
decidir treballar
en local durant algunes sessions, sense connectar-nos a la xarxa, per
tal
d´evitar incidents. De tota manera els alumnes que tenien
aquest comportament
eren els mateixos que habitualment a l´aula
ordinària no portaven el llibre, ni
bolígraf, ni la feina feta, i que
presentaven problemes conductuals, comportament que a l´aula
d´experimentació
es repetia mimèticament.
Amb aquests
alumnes, 5 de 15, un 33% de la classe,
l´experimentació amb els ordinadors no
ha millorat el seu comportament a l´aula ni el seu nivell de
coneixements. Les
sessions amb l´ordinador han acabat interessant
només a 7 dels 15 alumnes del
grup, un 46%, donat que han hagut 2 absentistes habituals.
La
valoració personal de l´experiència a
l´aula amb les unitats
didàctiques del Descartes és positiva
perquè en general a
augmentat la motivació dels alumnes i ha millorat
el clima de
treball de l´aula ordinària. Però el
grau de consecució dels objectius
didàctics no ha millorat significativament respecte als
resultats
obtinguts amb el treball a l´aula ordinària. El
nivell d´aprenentatge
no ha millorat de manera significativa. Això m´ha
produït un grau de
satisfacció personal baix, en part també,
perquè em vaig crear massa
expectatives tenint en compte que es tractava d´un grup
divers dintre
de la diversitat. Tot i que vaig realitzar una
adaptació parcial
de les unitats didàctiques emprades, finalment considere que
aquesta no
ha estat suficient. Aquests alumnes necessiten una major
adaptació de
les unitats didàctiques i això suposa major
dedicació.
Pel
que fa a la utilitat dels materials del projecte Descartes com a
mitjà
didàctic és molt bona, al tractar-se de materials
absolutament oberts,
estalvien una bona part del treball d´adaptació
particular al grup.,
tot i que aquesta s´ha de fer.
Finalment,
he aprés que l´aspecte tècnic es
fonamental, la planificació i la
previsió de posibles problemes tècnics
és primordial, donat que els
alumnes no tenen la suficient paciència quan sorgeixen els
problemes. i
això crea una situació de cert nivell
d´estres.
Per
acabar, dir que tot i que la realització del curs
m´ha provocat prou
feina, més de la que pensava en un principi,
també m´ha servit per
aprendre molt a nivell tècnic sobre la creació i
adaptació de materials
didàctics, la qual cosa em servirà per a futurs
cursos, en els quals
segurament utilitzaré unitats didàctiques del
projecte Descartes.
|